A començaments de l'any 2009, tots els ajuntaments de l'Estat Espanyol van rebre un regal de reis. El president Zapatero va fer de rei mag (o de mag, directament) i es va treure de la butxaca 8.000 milions d'euros per repartir entre tots els municipis i fomentar l'obra pública. Quin ajuntament pot dir que no a una picotada de milions d'euros? Cap.

En el cas de l'Ajuntament de Lleida ens van tocar 22,5 milions €. No està gens malament. El problema és que tot aquest pla anticrisi es va presentar de forma precipitada, improvisada i amb uns terminis tant ajustats que alguns municipis (sobretot els petits) no van poder presentar els projectes a temps.

A més a més, el criteri de repartiment dels diners es va fer en funció del nombre d'habitants de cada municipi. Això ha implicat mantenir i augmentar el desequilibri territorial que existeix: un municipi de 300 habitants necessita els mateixos serveis públics que un municipi de 100.000 habitants i la despesa de construir i mantenir aquests serveis no és directament proporcional al nombre d'habitants. És evident que s'hauria d'haver afegit algun criteri de correcció que permetés facilitar l'equilibri territorial tant necessari en el nostre país.

Ara, potser ja és hora de fer una valoració sobre l'aplicació d'aquest Fons Estatal. El grup d'ERC a la Paeria podem fer una valoració a nivell local, però abans cal contextualitzar-la a nivell nacional.

Els alcaldes i alcaldesses dels municipis de Catalunya, siguin del partit que siguin, han de lluitar contínuament per aconseguir els recursos necessaris per fer funcionar el municipi i no cal insistir ni repetir que cal un nou finançament local que s'adapti a les necessitats reals dels serveis públics que han de donar els ajuntaments. És evident que el FEIL no resol el tema del finançament local i fins i tot pot arribar a comportar un creixement desmesurat de la despesa corrent un cop s'acabin les obres. Amb quins diners es mantindran totes aquestes noves infraestructures?

El criteri més important a l'hora de decidir quins projectes són necessaris, quines són les prioritats... és la PLANIFICACIÓ. Aquesta planificació s'ha de fer a diferents nivells (local, supramunicipal, nacional...). El Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya és l'ens més adient per ajudar als municipis, no només amb recursos econòmics, sinó també en la planificació del seu desenvolupament, tenint en compte una visió més global del territori i podent afavorir la creació de sinergies en serveis i infraestructures diverses. Així doncs, d'entrada podem assegurar que el repartiment d'aquests 8.000 milions d'€ s'hauria fet d'una manera molt més pensada i planificada si els criteris s'haguessin plantejat des de la Generalitat. Recordem que el Departament de Governació disposa del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOS) adreçat als municipis. Un Pla que permet fer una bona radiografia de les necessitats d'obres dels nostres municipis i que no té en compte només el nombre d'habitants, permetent d'aquesta manera que sobretot els municipis petits no es quedin “despenjats”.

A nivell local hem de ser valents a l'hora d'analitzar com s'està desenvolupant aquest Fons estatal. Quines són les xifres de contracció de persones? Com està anant l'execució d'aquestes obres? És bo per una ciutat com Lleida tenir una trentena d'obres en marxa simultàniament? Haurà de venir un altre cop el rei mag Zapatero per repartir més diners que permetin fer el manteniment de totes les obres executades? Es tornarà a saltar el Govern de la Generalitat?

És cert que hi havia projectes d'obres molt necessàries per la ciutat que estaven esperant en un calaix, l'arribada de recursos. També és cert, però, que tenir la ciutat dominada per les obres provoca problemes a diferents nivells (mobilitat, econòmics...). L'aposta per l'obra pública segurament és necessària, però no ho hem de jugar tot a la mateixa carta. Cal diversificar les estratègies i arribar a altres sectors que també necessiten superar aquesta crisi.

Segurament al 2011, quan arribin les eleccions municipals, hi haurà molts alcaldes i alcadesses que podran presentar un programa ple d'obres executades. Però, realment, hem de limitar els èxits només a la inauguració d'obres? L'èxit dels electes locals s'hauria de referir a aconseguir un finançament local just que permeti treballar amb planificació per donar els serveis públics que es necessiten i fer-ho amb qualitat.