En l’actual context de crisi financera i crisi econòmica els governs dels països desenvolupats i específicament de la UE, van acordar coordinadament l’aplicació de polítiques actives com a resposta a la retracció de la demanda privada, de famílies i empreses, que té uns efectes molt negatius en el nivell d’activitat econòmica i en l’ocupació. En la darrera reunió dels països del G-20 s’ha decidit continuar amb l’aplicació de les mesures monetàries i fiscals acordades en la darrera reunió de Londres.

El govern de l’Estat Espanyol va presentar el 26 de novembren del 2008 el Plan Español para el estímulo de la economía i el empleo que recull un conjunt de mesures que aquests darrers mesos s’han dissenyat sense una línia estratègica clara, i on s’anuncia la creació d’un Fondo estatal de inversión local amb l’objectiu d’augmentar la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres de nova planificació i execució immediata a partir de principis de 2009 i de competència de les pròpies entitats locals. És el lliurament d’un nou capítol d’un llibre que no té cap fil argumental.

L’argument de la crisi ha estat massa utilitzat darrerament pel Govern de l’Estat per justificar la invasió competencial de les CA: és clar que les raons d’urgència davant la conjuntura econòmicament complicada poden haver justificat algunes de les actuacions, però el Fons estatal d’inversió municipals, ni algunes de les mesures del (actuacions d’R+D+I, rehabilitació d’habitatge i espais urbans i mesures de prestació de serveis socials) no justifiquen la manca de respecte de les competències autonòmiques.

Esquerra Republicana de Catalunya considera que aquesta mesura arriba en uns moments en què el finançament local s’hauria d’haver negociat i que s’està utilitzant per tapar la manca de voluntat per abordar-ne la seva reforma,tot i que l’objecte d’aquest fons es una injecció de diners per reactivar l’activitat econòmica del sector de la construcció, incidint directament en la creació d’ocupació i reforçant la capitalització dels municipis.

 

El finançament local fa temps que està arribant a límits insostenibles. Els municipis són l’administració propera i als quals s’exigeix prestar cada cop més serveis, més adaptats a noves necessitats, més complexes, i més diversificats...; i aquestes obligacions no es corresponen en absolut amb el marc de finançament que les regula: un marc antic, insuficient, rígid, allunyat i que genera dependències.  S’hauria d’avançar urgentment en la reforma d’aquest model: incrementant els recursos globals als ens locals, permetent a tots els municipis participar en determinats impostos estatals, cedir-los més poder tributari a les comunitats autònomes sobre les figures impositives; i atorgant als parlaments autonòmics la facultat per establir els criteris detallats de distribució de les participacions o transferències incondicionades estatals; per exemple. Lamentem que en els Pressupostos de l’Estat 2009 s’hagi desaprofitat l’oportunitat de posar les bases d’aquesta reforma malgrat la insistència de les entitats municipalistes.

En lloc de tot l’anterior la mesura del Fons estatal ha estat puntual, immediatista, descoordinada, basada només en el suport al sector de la construcció, i altre cop sense una atenció especial als petits i mitjans municipis que són els més afectats (ans al contrari, segueixen sent els més perjudicats).

La valoració que Esquerra Republicana de Catalunya en fa de la creació d’aquest fons es resumeix en els següents punts.

Primer. La valoració d’una mesura que proporciona una nova font de recursos per a la inversió municipal ha de ser necessàriament positiva.

Segon. La mesura es presenta per sorpresa en una compareixença parlamentària al Congrés de Diputats el 4 de desembre, s’aprova al Consell de Ministres al dia següent y es publica al BOE el dimarts dia 9 de desembre. Es desconeixen els motius d’aquesta precipitació, i més quan ja hi ha definits uns instruments de planificació per part de les Comunitats Autònomes, o per part de les entitats municipals de segon nivell, que podrien haver estat convenientment millorats amb aquestes aportacions. En aquest punt l’oportunitat de la primícia ha anat en detriment de les competències d’altres administracions.

Tercer. Es presenta de forma precipitada un calendari en que els ens locals beneficiaris tenen un termini d’un mes i mig per prendre decisions, tot tenint present que l’anunci es fa dues setmanes abans d’un tancament ordinari de pressupost municipal. A aquesta immediatesa cal afegir que s’obre un període de com a màxim un any per a dur a terme el procediment de contractació, la redacció de projectes i l’execució d’obres —que poden arribar a tenir un pressupost de 5 Milions d’Euros—. En aquest cas, l’oportunitat de la immediatesa per una banda anirà en perjudici dels ens que no tinguin capacitat temporal de reacció; i per l’altra, amb tota probabilitat, de la qualitat de l’obra pública —un factor que conegudament no caldria menystenir—. És una evidència que els petits i mitjans municipis tenen greus dificultats en la seva capacitat de gestió (sobre tot ateses les creixents demandes de serveis) i tindran , doncs, importants dificultats en ajustar-se al precipitat calendari i als requiriments de la convocatòria.

Quart. La variable de repartiment del Fons municipal triada (la població) pot semblar correcta a efectes d’una certa equitat horitzontal però presenta diversos problemes en l’àmbit de la seva efectivitat. En primer lloc, es tracta d’una variable que no es veu matisada pel diferencial de preus regionals. En segon lloc, si l’objectiu últim és l’impacte sobre l’ocupació caldria tenir present que no arreu les repercussions de la crisi de la construcció en termes ocupacionals han estat les mateixes. Caldria tenir en compte, per exemple, que Catalunya, amb el 17,2% de la població ocupada, contribueix a la reducció de llocs de treball al 2008, en un 39,8% o que València (10,9% de l’ocupació) ho fa en un 27,9%; mentre que Madrid (15,2% de la població ocupació) no experimentat reducció de l’ocupació, sinó increment (10%), i el mateix es podria dir de Galícia, Extremadura o Asturias.

Cinquè. Destaquem la forçada bidireccionalitat entre Estat i Ajuntaments, obviant absolutament a les comunitats autònomes. Més enllà de cap gelosia institucional i de les vulneracions competencials que es puguin posar de relleu (que poden anar des de la cooperació local a les polítiques d’ocupació o a les matèries que sectorialment afectin algunes de les obres...). La decisió de no vehicular aquests fons a través de programes estables de les comunitats autònomes ha malversat l’oportunitat de reforçar polítiques estratègiques.

Sisè. Constatem que mentre els terminis corren en contra, encara s’està generant informació addicional per part de l’Estat per a aclarir aspectes importants que en el moment d’aprovar la mesura encara tenen una interpretació ambigua i insegura.
 
L’administració de la Generalitat de Catalunya està preocupada per la planificació estratègica; perquè s’és conscient que, mai com ara, s’ha d’acompanyar i guiar als sectors estratègics de l’economia des del sector públic; i mai com ara totes les administracions han de caminar plegades i coordinades. S’han aprovat un pacte per a la recerca, un pacte per les infraestructures, per l’habitatge.... i en tots ells els escassos recursos econòmics són evidentment una limitació. Davant dels 1.276 Milions d’Euros per a Catalunya, d’un dia per a l’altre, per a una inversió dispersa i immediata (decidida en 15 dies...), hi ha motius per restar atònit davant d’aquesta situació.

Ara més que mai l’administració ha de caminar en el sentit de crear ocupació de qualitat per tal de millorar la competitivitat i la productivitat del nostre teixit productiu.

Ara més que mai Catalunya necessita un nou model de finançament que doni resposta als greus dèficits acumulats i permeti donar resposta a l’actual situació de crisi reforçant els serveis socials, així com per millorar la productivitat de les empreses.

Davant d’això, d’Esquerra Republicana de Catalunya manifesta que:

1.-Exigir a l’Estat, d’acord amb el principi de lleialtat institucional, que en el desenvolupament reglamentari del Fons estatal per a la dinamització de l’Economia i l’ocupació s’ajusti de forma més estreta a la configuració competencial dels diversos nivells que conformen l’administració pública i executi les línies d’actuació en col·laboració amb les Comunitats Autònomes.

2.- Celebra que l’estat instrumenti noves mesures de suport a la inversió del món local; fet que suposa un reconeixement d’aquests dèficits estructurals tot i que, posa de relleu que la mesura s’ha fet sense tenir en compte les competències en la planificació de les inversions locals de les comunitats autònomes.

3.- Denuncia que els terminis d’aplicació marcats en el Reial Decret Llei 9/2008 de 28 de novembre poden ser una barrera especialment difícil pels petits i mitjans municipis i que poden dur associats problemes de precipitació en l’execució; i reclama que la Generalitat de Catalunya pugui fer un estudi de les realitats locals i sectorials que —a finals de gener— no hauran pogut acollir-se a la mesura i que, amb els fons potencials per a Catalunya que no hagin tingut destinatari,  puguin articular una nova convocatòria urgent amb una major component estratègica.

4.- Reclama que el romanent no executat del fons sigui gestionat per les comunitats autònomes.
 
5.- Reclama que s’iniciï amb la màxima celeritat el procés de negociació del finançament local.